EXTRACTE DE L'ÒPERA BUFA EN QUATRE ACTES
DEL TÀNDEM MOZART- DA PONTE

en versió escenificada, amb la participació de:

Sobre de l'escenari
· Comte Almaviva: Xavier Mendoza (baríton)
· Comtessa Almaviva: M.Lluïsa Muntada (soprano)
· Fígaro: Xavier Fernàndez (baríton)
· Susanna: M.Teresa Vert (soprano)
· Cherubino: Marisa Roca (mezzo-soprano)
· Mozart: Daniel Garcia (piano)
· Da Ponte: Òscar Intente (narrador)

Darrera l'escenari:
· Directora d'escena , escenògrafa, vestuari: Montse Sala
· Tècnic: Òscar Guadayol
· Confecció del vestuari: M.Teresa Barata, M.Carme Vilalta
· Durada de l'espectacle: aproximadament 2 hores amb una breu mitja part.

Tenint en compte l'onomàstica que se celebra enguany de W.A.Mozart, aquest grup de bregats admiradors del mateix, ens hem embolicat, i mai més ben dit, a oferir-vos una versió abreujada de Les noces de Fígaro.
Us heu d'imaginar que entreu en una innocent ( i no tant innocent...) comèdia d'embolics, amb disfresses, persones que no són qui semblen, enganys i mentides..., això sí, a fi de bé: recuperar l'amor perdut a causa del tedi.
No vull avançar més. Us deixo amb la sinopsi i l'obra mateixa.
Que passeu una bona vesprada us desitgem tota la trouppe que hem treballat amb tota la il·lusió i bona voluntat per a vosaltres.

UNA VERSIÓ "PORTÀTIL" DE LES NOCES DE FÍGARO

Com tantes vegades succeeix a la vida, la "casualitat" va voler que ens arribés un encàrrec per a fer un muntatge escènic, líric, etc. I allà mateix se'ns va acudir de produir una versió àgil de Les Noces de Fígaro de Wolfgang Amadeus Mozart.

Els arguments a favor de l'empresa eren múltiples: aniversari de la mort del compositor, possibilitat de fer arribar a un públic ampli l'òpera de qualitat, per a nosaltres la possibilitat atractivísssima de muntar una obra tan important... Així doncs, ens vem asseure el tripartit de Montse Sala, Daniel Garcia i jo mateixa i ens va anar sortint el següent:

· oferiríem tots aquells números de l'obra on apareguessin els personatges claus per a sostenir la trama, això és: comte, comtessa, Fígaro, Susanna i Querubino;

· un narrador donaria suport a l'espectador aconduint-lo al llarg de la representació;

· l'orquestra quedaria dignament representada pel piano;

· sobre l'escenari, hi tenim per una banda Mozart, el músic i pianista, i Da Ponte, el narrador i creador del text del libretto. Per l'altra, l'òpera, els personatges, la música, el fruit del seu geni creador. Així doncs, damunt l'escenari, hi ha dos móns: el de la realitat que estaria representada pels mateixos creadors i el de la ficció, el de la ment dels creadors, això és, les figures i trama de l'òpera;

· aquests dos móns es veurien reforçats pel vestuari: en el cas del les figures reals els vestits són de l'època, amb els seus setins i daurats, amb les ruixes i les mitges blanques, amb les sabates llaçades i els pantalons fins al genoll. En el pla de la ficció, els detalls serien clarament simbòlics: es tracta d'utilitzar paper de pastís, paper de pastís de noces per engalanar els personatges;

· l'escenografia: vels, vels de noces, vels que amaguen i subratllen, vels que s'emboliquen i es desfan, vels que es pinten de colors per dibuixar cambres i jardins.

Tan simple com això. Tan entenedor i tan digerible. Un bombonet que deixa molt bon gust de boca a tot aquell que el pot disfrutar.

LE NOZZE DI FIGARO KV 492 DE WOLFGANG AMADEUS MOZART

LES NOCES DE FÍGARO

SINTESI DE L'OBRA

Fígaro, després d'haver portat a bon terme les noces del comte Almaviva amb Rosina, pensa ara en ell mateix i es disposa a casar-se amb Susana, la cambrera de Rosina, que ara és comtessa. D'altra banda, el comte, que després de dos anys de matrimoni ha refredat es seus sentiments cap a la comtessa, dirigeix els seus galantejos cap a la graciosa Susanna. Susanna i Fígaro amb l'astúcia i picardia s'inventen un parany on fer-lo caure i posar-lo en evidència amb l'objectiu que retorni als braços de la seva esposa i ells puguin dur a terme les seves noces. El comte olora l'embolic i s'enrabia molt però cau igualment en el parany que es desenvolupa en la segona part de l'obra.

Així doncs, en la segona part de la comèdia, Susanna, fingint donar una cita a comte, vesteix la comtessa amb les seves robes de donzella i ella compareix per la seva banda, vestida de comtessa; d'aquest fet, se succeeixen una sèrie d'equívocs que enganyen el comte i Fígaro mateix i que acaben amb una reconciliació general. Dins aquest mogut argument s'afegeix, a més, el boig amor del patge Querubino per la comtessa i la tàcita, i quasi inconscient, correspondència d'aquesta.